Les flors, com nosaltres, viuen a contrallum del temps. Es desfan amb bellesa. En aquesta sèrie, el vidre i el mirall es converteixen en portals: distorsionen, reflecteixen, revelen. A flor de pell és un diàleg íntim entre la natura i la memòria, una mirada que busca en el reflex allò que el temps ha deixat. Fragilitat, canvi, acceptació. Tot s’hi revela, com una flor al límit del seu esclat.