El que queda després
Petits rastres de presències quotidianes. Històries mínimes que persisteixen quan tot sembla haver acabat.
El que queda després parla d’allò que roman: les empremtes, els silencis i els gestos que continuen presents quan el moment ja ha passat. Una mirada íntima sobre la memòria, l’absència i la fragilitat del temps.
La reflexió sobre la presència i l’absència continua en altres sèries de la meva obra, com En blanc, on els objectes quotidians es carreguen de significat a través de la llum; i Natura morta, una mirada sensible a la memòria que habita en les coses senzilles.