Poesia del silenci

Hi ha silencis que no buiden, sinó que omplen.

Espais on tot s’atura i es fa més intens.

Aquesta sèrie és una aproximació al gest mínim, a la presència callada.

Les imatges són com respiracions lentes, com sospirs de llum.

Un diàleg amb el buit que ens habita i ens escolta.

Fotografia del silenci, horitzó de mar amb i cel amb colors suaus de posta de sol i una boia vermella surant al mar.

La contemplació i l’escolta del silenci són presents també en altres sèries de la meva obra, com En blanc, nascuda d’una mirada cap endins durant un temps de pausa;  i Latència, on el temps queda suspès entre l’espera i la transformació.