Falten tres dies i no tinc res.

Aquesta és la primera sèrie de la meva vida, i encara no ho sé. Només sé que el curs de fotografia d’autor al Pati Llimona s’acaba i jo no tinc cap idea que valgui la pena.

Mirant al meu voltant, desesperada, veig el que tinc més a mà: fruites i verdures a la cuina. M’hi acosto, les fragmento, busco angles que facin difícil reconèixer què és el que estic mirant. Un kiwi deixa de ser un kiwi. Una carxofa es converteix en textura, en volum, en una altra cosa.

No sabia, aleshores, que allò seria el començament de tot. Que d’una idea nascuda del pànic en sortiria la primera lliçó real: una imatge pot suggerir molt més del que mostra — i de vegades, la millor manera de trobar-ho és no tenir temps per pensar-hi massa.

Descobreix la sèrie sencera