Sense enyorse’ns va morint la llum, que era colorde mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n vande pressa. Gabriel Ferrater Etiquetes:blanc i negrefotografia de naturaGabriel Ferraterpoesiatardor Deixa un comentari Cancel·la les respostesL'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *Nom * Correu electrònic * Lloc web Comentari * Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti. Tardorper Des d'uns ulls de dona17 d'octubre de 201827 d'abril de 2020Blog, Sin categoría