A flor de pell

Un dia ens mirem al mirall i ens retorna la imatge d’una pell i un cos que no reconeixem com a propis. És en la mirada del mirall, en la contradicció entre el que sentim i el que veiem, que prenem plena consciència del pas del temps. En aquest laberint d’ imatges dobles, on és la realitat?, en la imatge reflectida?, en el nostre sentiment?, dins del mirall?...
Les flors d’aquestes fotografies també han envellit i algunes es miren en miralls imperfectes que reflecteixen imatges de vegades distorsionades, de vegades intrigants, de vegades inquietants, però sempre belles.
És des d’aquest joc de mirades que sorgeix la reflexió sobre el pas del temps, la vida efímera, la fragilitat vital, la vellesa de la bellesa i també la bellesa de la vellesa.
,