Estem confinats. Ens quedem a casa per cuidar-nos i cuidar els altres. D’un dia per l’altre ens hem aturat i sembla que tot estigui suspès a l’aire, com quan jugàvem a Un, dos, tres, pica paret! i ens quedàvem com estàtues perquè no ens veiés el nen o la nena que parava. Així han quedat els projectes, els sopars, les trobades, els petons i les abraçades amb els fills, la família, els amics. Ens sentim febles i indefensos, sentim el buit i l’absència.

D’aquest temps quotidià detingut és del que parlen aquestes imatges.