A partir d’una cita de Jordi Llavina, aquesta sèrie explora la delicada naturalesa humana: «la pura fragilitat que es pensa a si mateixa».

Les dones embolicades amb plàstic de bombolles esdevenen metàfores visuals de la vulnerabilitat, però també de la protecció i la resistència davant els embats de la vida.

Cada imatge ens convida a reflexionar dobre la nostra condició humana: som fràgils, però a l’hora capaços de construir escuts simbòlics  que ens preotegeixen sense amagar qui som.