Fe de vida

Són imatges que parlen de les empremtes que la vida deixa en nosaltres. Marques invisibles que, d’una manera o altra, acaben formant part del que som.

 

Les esquerdes, creades a partir de textures de parets i pedres superposades al cos, no volen representar ferides reals, sinó una metàfora de tot allò que vivim i que ens transforma.

 

La sèrie va néixer abans que el poema de José Hierro que li dona títol. Va ser més tard, en llegir-lo, que vaig sentir que aquells versos posaven paraules a allò que jo havia intentat expressar amb les fotografies.

 

Cada imatge parla de la fragilitat, però també de la capacitat de continuar. Perquè les marques que portem no expliquen només el que hem patit; també expliquen que continuem sent aquí.

 

La reflexió sobre la fragilitat humana també és present a Fragilitat, una sèrie que explora la vulnerabilitat, la necessitat de protecció i la força silenciosa que ens permet continuar essent nosaltres mateixos malgrat les ferides.