Les flors, com nosaltres, viuen a contrallum del temps.
Es desfan amb bellesa.
En aquesta sèrie, el vidre i el mirall es converteixen en portals:
distorsionen, reflecteixen, revelen.
A flor de pell és un diàleg íntim entre la natura i la memòria,
una mirada que busca en el reflex allò que el temps ha deixat.
Fragilitat, canvi, acceptació.
Tot s’hi revela, com una flor al límit del seu esclat.